{"id":2366,"date":"2020-01-08T17:26:48","date_gmt":"2020-01-08T14:26:48","guid":{"rendered":"http:\/\/vine-nn.ru\/la-mitologia-de-vi\/"},"modified":"2020-01-08T17:26:48","modified_gmt":"2020-01-08T14:26:48","slug":"la-mitologia-de-vi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/vine-nn.ru\/ca\/la-mitologia-de-vi\/","title":{"rendered":"La mitologia de vi"},"content":{"rendered":"<p><img decoding=\"async\" src=\"\/wp-content\/uploads\/33c1c2aa9291f532f2c813a635c62bcc.gif\" \/><\/p>\n<p> Tenen els d\u00e9us de la perdedors, els d\u00e9us s\u00f3n marginals. El seu temps ha acabat, noms oblidats, i els cultes esva\u00eft. \u00c9s l &#8216; &#8220;\u00e8xit&#8221; dels d\u00e9us. Que v\u00e9nen a nosaltres durant molt de temps, r\u00e0pidament va conquerir el cor i la norma sobre nosaltres des de fa milers d&#8217;anys.\n <\/p>\n<p>\nEl fundador de vi Dionysus (Bacus, Bacus) \u00e9s un \u00e8xit i \u00e8xit de D\u00e9u! Suposant que t\u00e9 l&#8217;Est (Traci i Lydian-Phrygian) arrels. A Gr\u00e8cia, la difusi\u00f3 i adopci\u00f3 d&#8217;seu culte pertany a la VIII-VII segles i AC, encara que el nom de D\u00e9u es troba en pastilles de Cretenc lineal escriure de molt abans del segle XIV AC\n<\/p>\n<p>\nEn tradicionalment un curt per\u00edode de temps a l&#8217;estranger fa una envejable carrera \u2014 primer despla\u00e7a la compet\u00e8ncia nombrosos esperits, dimonis i de\u00eftats que van habitar el territori de l&#8217;antic m\u00f3n, i despr\u00e9s puja a la part superior de la muntanya Olimp, unint-se a la brillant parnassian &#8220;elit&#8221;. M\u00e9s tard, el seu poder estendre a &#8220;barb\u00e0rie&#8221; tribus. <\/p>\n<p>\nTriomfant process\u00f3 de Dionysus a trav\u00e9s de la terra de Gr\u00e8cia comen\u00e7a amb el creixement de les ciutats i el desenvolupament de la Polis a la democr\u00e0cia. A Delphi \u00e9s venerat ni m\u00e9s ni menys que l&#8217;Apolo. A Atenes, la ciutat sencera es van congregar a la solemne process\u00f3 que es va promulgar el sagrat matrimoni entre el D\u00e9u de la vinya, l&#8217;esposa de l&#8217;archon Basileus. En Parn\u00e0s, cada dos anys, furi\u00f3s orgies, per la qual bacantes est\u00e0 escrit des de l&#8217;\u00c0tica, per\u00f2, en \u00c0tica, a la gl\u00f2ria de Bacus competint tr\u00e0gic i c\u00f2mic poetes, cors, cantant les excel\u00b7l\u00e8ncies dels actors estan jugant la nova Com\u00e8dia. Per cert, gr\u00e0cies a Dionysus i va originar el g\u00e8nere de la trag\u00e8dia (paraula grega, tragodia, que literalment significa &#8220;la can\u00e7\u00f3 de la cabra&#8221; o &#8220;can\u00e7\u00f3 de les cabres&#8221;, \u00e9s a dir, de cabra-footed satyrs, els companys de D\u00e9u).\n<\/p>\n<p>\nDionysus-Bacchus competir no nom\u00e9s amb Apol\u00b7lo. Va arribar a la &#8220;zona d&#8217;influ\u00e8ncia&#8221; de la seva \u00e0via Afrodita, tenint el nostre suport a aquest important \u00e0mbit de la vida humana com un amor carnal. El s\u00edmbol de la parnassian husbandman \u2014 sagrat fal\u00b7lus, que significa la continuaci\u00f3 de la vida i la fertilitat.\n<\/p>\n<p>\nLa vinya es troben per Bacchus, r\u00e0pidament va comen\u00e7ar a cr\u00e9ixer i, finalment, empresonat en els seus bra\u00e7os el m\u00f3n sencer. Ella es va convertir el menjar en una festa, i de la vida per a l&#8217;ocasi\u00f3. Qui beu el vi va tenir en l&#8217;eloq\u00fc\u00e8ncia dels poetes i de la saviesa dels d\u00e9us, &#8220;morir&#8221; per a la nostra vida terrenal i a la vida eterna. D\u00e9u de la vinya s&#8217;ha convertit en un fidel amant per a cada un dels seus adeptes.\n<\/p>\n<p>\nMentrestant, l&#8217;origen de Bacus fosc i dubtosos. La seva mare va ser Pers\u00e8fone (deessa de la underworld), o Dem\u00e8ter (deessa de la fertilitat), si &#8220;ordin\u00e0ria&#8221; dona \u2013 Semele, la filla de la Teb\u00e0 rei Kad-mA (passant, no obstant aix\u00f2, en la l\u00ednia materna d&#8217;Afrodita). La darrera versi\u00f3 \u00e9s la m\u00e9s freq\u00fcent, tot i que es posa en q\u00fcesti\u00f3 el dret de Dionysus, els jocs Ol\u00edmpics ordre. Semele no era una deessa, i com el seu pare&#8230;\n<\/p>\n<p>\nLa Princesa va afirmar que el nad\u00f3 es va concebre des de Zeus, el cap de l&#8217;antic Pante\u00f3, per\u00f2 les germanes no creuen en ella. De tota manera, la bellesa t\u00e9 una oportunitat per, literalment, &#8220;cremar amb amor&#8221;. Un dia, li va suplicar de Zeus a apar\u00e8ixer a ella en tota la seva gl\u00f2ria. La visita va tenir lloc, per\u00f2 va ser molt curta.\n<\/p>\n<p>\nEl tro va colpejar la seva estimada foc, i nad\u00f3 nascut prematurament arrabassat de les flames i cosit a la seva cuixa. (No del pare, si heretat Dionis foc de la natura i d&#8217;una certa salvatge de car\u00e0cter?)<br \/>\nDonar a llum a un fill, Zeus va instruir a Hermes per donar-lo en adopci\u00f3 naascom nimfes. \u00c9s curi\u00f3s que en els nostres dies, el tutor no ratlla amb els seus jugadors, Hermes i Dionysus &#8220;complir&#8221; cada ampolla de bon vi! Perqu\u00e8 &#8220;segellat&#8221; env\u00e0s porta el nom d&#8217;Hermes, perqu\u00e8 va ser un mestre en segellat vasos sanguinis, de manera que quan l&#8217;emmagatzematge prolongat de la vi no \u00e9s fet malb\u00e9.\n<\/p>\n<p>\nTrobar la vinya, Bacus va ser en el terreny envoltat per una molt colorit seguici, sobre el que \u00e9s just dir que \u00e9s &#8220;no sec&#8221;. Satyrs i bacantes, heura, vestits, armat amb la thyrsus (una vareta) cobert per Santa \u00e8xtasi i girt amb les serps, trituraci\u00f3 tot en el seu cam\u00ed, va treure per les arrels dels arbres, borratxo amb la sang de torn de les b\u00e8sties salvatges i crits de &#8220;Bacus, evoh\u00e9! la seva Sant\u00edssima rampell!&#8221; elogi de Dionysus. El vi flu\u00efa lliurement, implica fluxos de milers d&#8217;homes i dones.\n<\/p>\n<p>\nQu\u00e8 es pot explicar l&#8217;irresistible atractiu de &#8220;vi de D\u00e9u&#8221;? Per qu\u00e8 aquest D\u00e9u de la sang de D\u00e9u estrany (com li va dir a la seva tieta) va guanyar el dret a estar a l&#8217;altura amb els habitants de l&#8217;Olimp? El que s&#8217;ofereix a la humanitat Bacus i per qu\u00e8 la gent \u00e9s tan apreciat la beguda, que, des del punt de vista de la farm\u00e0cia, no \u00e9s res m\u00e9s que el suc de ra\u00efm fermentat?\n<\/p>\n<p>\nPotser la ra\u00f3 que la vinya va donar la llibertat, la llibertat il \u00b7 limitada. Un dels ep\u00edtets de Dionysus, &#8220;el Libertador&#8221; (&#8220;Lia&#8221;), trenca les cadenes de la vida quotidiana, es redueix la civilizational restriccions, alliberant desig.\n<\/p>\n<p>\nEn Bacus encarna la idea de plaer, per\u00f2 al mateix temps la idea d&#8217;una fatal del\u00edcies de conduir a la bogeria i la mort. Amenaces a l&#8217;aguait en la Dionis\u00edaca, era conscient que ja en el moment de la seva primera \u00e8poca de major esplendor. A Roma, el vi no podia beure a les persones menors de 35 anys. I el Danubi savy i no han introdu\u00eft la &#8220;llei seca&#8221;, prohibida, no nom\u00e9s per beure vi, per\u00f2 fins i tot per a portar-la en el seu territori.\n<\/p>\n<p>\nDionysus estimat i temut. La gent est\u00e0 fascinada, i espantats el misteri de convertir un inofensiu suc de ra\u00efm en una beguda embriagadora. Va dir Bacchus \u00e9s propiet\u00e0ria de la thessalian bruixeria i \u00e9s capa\u00e7 de convertir en unes copes el ver\u00ed de l&#8217;aigua del riu. En alguns mites, les restes d&#8217;una antiga tab\u00fa que prohibeix el vi, sota l&#8217;amena\u00e7a de la mort. Suposem que, inicialment, es va utilitzar &#8220;legalment&#8221; nom\u00e9s per representants de l&#8217;aristocr\u00e0cia sacerdotal. Vi jugat un paper de conducte entre el terrenal i otherworldly \u00e0mbits, la reducci\u00f3 de l&#8217;empresa d&#8217;entrar en un tr\u00e0ngol a trav\u00e9s de la qual un clergue pot comunicar-se amb el sobrenatural i el m\u00f3n de l&#8217;ombra.<\/p>\n<p>Amb l&#8217;expansi\u00f3 del conreu de l&#8217;antic tab\u00fa de la mort, i la capacitat d&#8217;entrar en relacions amb els esperits, (o, almenys, per gaudir de la subtil sabor de la beguda) es va fer p\u00fablica.\n<\/p>\n<p>Bona sort amb el tast!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Tenen els d\u00e9us de la perdedors, els d\u00e9us s\u00f3n marginals. El seu temps ha acabat, noms oblidats, i els cultes esva\u00eft. \u00c9s l&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1268,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[36],"tags":[],"class_list":["post-2366","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-informacio"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/vine-nn.ru\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2366","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/vine-nn.ru\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/vine-nn.ru\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/vine-nn.ru\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/vine-nn.ru\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2366"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/vine-nn.ru\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2366\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/vine-nn.ru\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1268"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/vine-nn.ru\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2366"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/vine-nn.ru\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2366"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/vine-nn.ru\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2366"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}